De sa forredda a sa ziminera

Intr’e istòria e atualidade, un’atòbiu contra a sa sicorrada demogràfica e culturale.

LEGGI QUESTO ARTICOLO IN ITALIANO

Prima metadi de su Noighentu. Est ierru. Intr’e su Montiferru e su Sinis, in d’unu territòriu chi est sa ghenna de su Campidanu de Aristanis, iscùrigat chitzi su merì. In is arrugas in pedra iscudit forti s’abba proina e su fumu de sa forredda imbòddiat is pratzas.

Comenti dònnia di’ a su meritzeddu is famìlias si ponint ananti de sa ziminera e unu contadori, inghiriau de atentus e chegliaus ascutadoris, est su protagonista de sa domu. Cun contus e paristòrias s’imparant letzionis de importu meda, si zait morali, s’imbitzant is prus piticus a sighì is règulas sotzialis.
Is contus fiant su telezornali, sa publitzidadi e s’ispetàculu de su meritzeddu. Cun in prus cussu sensu biu de partitzipatzioni umana chi oi sa televisioni istudigada no zait.

In is diis de su fèstival, sa biblioteca comunali fait un’abertura straordinària, intru de noti, de is otu de merì a mesunoti, fendi parti de su fèstival po “biblioteche aperte” e ritzendi calincuna de is propostas de su programa. Su prozetu est ordinzau impari cun su Sistema Bibliotecàriu de su Montiferru.

Su fèstival est ocasioni po avalorai is intradas de sa massaria e de sa pastorìtzia de su logu, cun aperitivus literàrius innui si podint tastai mànnigus a “chilometro zero”, po ponni impari a s’arti e a sa literadura sa cultura de su papai puru. Duncas at a essi possìbili pigai parti a sa chena bauladesa.

Est traditzioni de su fèstival a fai tastai su binu de su logu a is autoris a intru de is atòbius. Narant ca in logus medas de sa Sardigna, in tempus andau, custa fuit una manera de fai intendi s’istranzu comenti unu “membro temporaneo” de sa comunidadi innui s’acatada. A chi at a benni a su Fèstival s’at a zai sa mellus crannatza de su logu.

Su carateri “difùndiu” de sa manifestatzioni, ca de ota in ota betit is atòbius in domus antigas campidanesas o logus comunalis, zait a su pùblicu sa possibilidadi de iscoberri sa vida de sa bidda e de atobiai sa comunidadi. Sa retza de s’ospitalidadi naschit po fai bivi in prenu custa esperièntzia.

Rispondi